dimecres, 9 de desembre de 2009

Herta Müller en la nostra llengua



Ja estan disponibles a les llibreries les dues primeres obres en la nostra llengua de Herta Müller, Premi Nobel de Literatura 2009. Es tracta de L’home és un gran faisà en el món i La bèstia del cor, que Bromera ha publicat en la col·lecció «L’Eclèctica» coincidint amb la concessió del guardó que l’escriptora d’origen romanés rebrà demà a la seu de l’Acadèmia Sueca.

L’escriptora germanoromanesa va pronunciar ahir a Estocolm el discurs previ a la recepció del premi, en el qual va recordar les víctimes de totes les dictadures mitjançant la seua història i la de la seua família. «Tens un mocador?, em preguntava ma mare cada matí a la porta de casa». D’aquesta manera començava el text que va llegir Müller i que va servir a l’autora per a formar un collage d’experiències humanes marcades per les dictadures del segle xx. Així, amb una sola paraula carregada de simbolisme, mocador, va concloure també fent una reflexió amarga sobre la condició humana: «Pot ser que, des de sempre, la pregunta pel mocador no faça referència en absolut a aquest, sinó a l’extrema soledat de l’èsser humà».

«Els objectes no saben del seu propi material, els gestos no saben de sentiments i les paraules no saben les boques que les parlen. Però per a estar segurs de la nostra existència, necessitem els objectes, els gestos i les paraules. Com més paraules ens permeten emprar, més lliures ens tornem», va afegir l'autora referint-se al seu instrument de treball, la paraula. Aquesta, que li va ser negada a Romania, esdevé un instrument poderós en la seua obra, amb peces com L’home és un gran faisà en el món o La bèstia del cor, ambdues, exemple de la seua qualitat literària de Müller per la vivor de les imatges que empra, el ritme i la modulació de la prosa.

Punxant ací, podeu llegir el discurs sencer que Herta Müller va pronunciar dilluns en l'Academia Sueca i que demà tornarà a llegir a Oslo, amb el títol «Cada paraula sap alguna cosa sobre el cercle viciós».