Salta al contingut principal

"Sóc perquè escric"


"A voltes m'he preguntat quan vaig començar a escriure i mai no he aconseguit esbrinar-ho. Finalment, he arribat a la conclusió que potser escric des de sempre, fins i tot abans de saber escriure. Escriure i ser jo són la mateixa cosa. De fet, sóc perquè escric. I això s'anomena escriptor".
Així explica Francesc Bodí el seu treball literari en un article publicat en la revista Caràcters, que obri un ampli reportatge sobre la seua trajectòria. Toni Cucarella, Ximo Espinós, M. Àngels Francés i Emili Morant "diseccionen" l'autor i la seua obra per acostar el lector un dels escriptors més destacats de la nostra literatura. "Un dels narradors més interessants de la seua generació", "un món narratiu personal, compromés amb el seu temps i la seua terra, i amb una incontestable qualitat literària" o "una trajectòria que sembla un mosaic de tonalitats vives i vàries que ens sorprén per la seua coherència arquitectònica", són algunes de les definicions que empren per a referir-se a Bodí.
Reconegut per crítica i públic, Francesc Bodí és, sens dubte, un referent indiscutible en la nostra literatura. Artesà de la paraula i capaç d'acostar-nos i captivar-nos per històries que tenen lloc en ambients llunyans o en indrets per tots nosaltres reconeixibles, ha aconseguit bastir una trajectòria sòlida, mereixedora dels premis més importants de les nostres lletres.
Ací us deixem el reportatge sencer. També podeu llegir fragments d'alguna de les seues obres com Havanera i El soroll de la resta, l'última que ha escrit.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.