dilluns, 14 de desembre de 2009

Més de 5 milions de solidaritat amb les malaties minoritàries




Ahir va tindre lloc la divuitena edició de "La Marató" dedicada enguany a les malalties minoritàries. Després de 15 hores i 30 minuts de programa, el marcador recollia l'extraordinària xifra de 5.516.492 d'euros recaptats. Però aquesta no és la xifra definitiva, encara es pot col·laborar fent donatius fins al 31 de gener de 2010 o comprant el llibre o el disc de "La Marató".

Precisament, aquest dimecres 16 de desembre, alguns dels autors que han participat de manera desinteressada en el Llibre de La Marató, signaran exemplars a la primera planta d'El Corte Inglés Portal de l'Àngel de Barcelona. Serà a partir de les 18,30 hores i hi participaran Màrius Serra, Jordi Sierra i Fabra, Rafael Vallbona i Eloi Vila.
Ací us deixem un fragment del relat escrit per Esperança Camps, amb el títol "Estimada Maria". Podeu consultar altres fragments si punxeu ací. Podeu llegir més sobre "La Marató de 2009" en el setmanari El demà i a la pàgina web de TV3.

"A poc a poc t’hauràs d’acostumar a la nova disposició dels mobles, a l’altura del llit, a la distància entre la taula i l’armari rober, a la disposició dels calaixos: el de la roba interior, el de les samarretes, el de les bruses, els pantalons i les faldes penjats al pany de la dreta, i les jaquetes i els jerseis de llana al de l’esquerra... És un esforç extraordinari que et demanam. No sé si tenim dret a fer-ho, però segur que te’n sortiràs com de cada repte que et proposes. Molt prest sabràs quina és la paret de la mar i quina és la de la muntanya. N’estic certa, Maria. Estic segura que recordes el blau de la mar embravida a l’hivern i el blau turquesa de la platja d’estiu. De tots els contes il•lustrats, els que fullejaves una vegada i una altra, amb una freqüència que a mi m’exasperava, eren els que tenien tots els blaus a les pàgines. Conta’m les sirenes, em deies.I els peixos. Peix, peix, repeties... Per això hem pintat de blau, Maria, per això. El mateix blau de les pintures de dit amb què t’embrutaves la roba.I també hi ha la muntanya a la teua nova cambra, filla. Ja no pots observar com volen les papallones com t’agradava fer quan eres petitona. O tal vegada sí que volen encara dins de tu, les papallones de colors. Tal vegada, quan les veus, rius. "