Salta al contingut principal

Més de 5 milions de solidaritat amb les malaties minoritàries




Ahir va tindre lloc la divuitena edició de "La Marató" dedicada enguany a les malalties minoritàries. Després de 15 hores i 30 minuts de programa, el marcador recollia l'extraordinària xifra de 5.516.492 d'euros recaptats. Però aquesta no és la xifra definitiva, encara es pot col·laborar fent donatius fins al 31 de gener de 2010 o comprant el llibre o el disc de "La Marató".

Precisament, aquest dimecres 16 de desembre, alguns dels autors que han participat de manera desinteressada en el Llibre de La Marató, signaran exemplars a la primera planta d'El Corte Inglés Portal de l'Àngel de Barcelona. Serà a partir de les 18,30 hores i hi participaran Màrius Serra, Jordi Sierra i Fabra, Rafael Vallbona i Eloi Vila.
Ací us deixem un fragment del relat escrit per Esperança Camps, amb el títol "Estimada Maria". Podeu consultar altres fragments si punxeu ací. Podeu llegir més sobre "La Marató de 2009" en el setmanari El demà i a la pàgina web de TV3.

"A poc a poc t’hauràs d’acostumar a la nova disposició dels mobles, a l’altura del llit, a la distància entre la taula i l’armari rober, a la disposició dels calaixos: el de la roba interior, el de les samarretes, el de les bruses, els pantalons i les faldes penjats al pany de la dreta, i les jaquetes i els jerseis de llana al de l’esquerra... És un esforç extraordinari que et demanam. No sé si tenim dret a fer-ho, però segur que te’n sortiràs com de cada repte que et proposes. Molt prest sabràs quina és la paret de la mar i quina és la de la muntanya. N’estic certa, Maria. Estic segura que recordes el blau de la mar embravida a l’hivern i el blau turquesa de la platja d’estiu. De tots els contes il•lustrats, els que fullejaves una vegada i una altra, amb una freqüència que a mi m’exasperava, eren els que tenien tots els blaus a les pàgines. Conta’m les sirenes, em deies.I els peixos. Peix, peix, repeties... Per això hem pintat de blau, Maria, per això. El mateix blau de les pintures de dit amb què t’embrutaves la roba.I també hi ha la muntanya a la teua nova cambra, filla. Ja no pots observar com volen les papallones com t’agradava fer quan eres petitona. O tal vegada sí que volen encara dins de tu, les papallones de colors. Tal vegada, quan les veus, rius. "

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu. Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta. Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!

La paraula de la setmana

  birbar La secció va dedicada, aquesta setmana, a la paraula birbar . Qui compagine agricultura i literatura sabrà que birbar és per al camp el que revisar és per a l’escriptura: una faena d’allò més mundana. Però necessària, ineludible. En tots dos casos, cal arrancar o tallar les males herbes que perjudiquen el sembrat a fi que done bons aliments. A les nostres terres, són males herbes habituals el serreig (especialment als arrossars), la junça o jonça i la verdolaga. I segons si estem en un terreny marjalenc o en terra ferma, usarem per a la tasca o bé les mans o bé una birbadora, que és una aixada de fulla rectangular pensada per a birbar, eixarcolar, escardar, eixartellar o herbejar. Els policies s’havien cansat de discutir amb el llaurador per fer-li veure que la seua obligació era quedar-se allà fins que apareguera el jutge de guàrdia. No hi havia hagut manera. Cabut com ell a soles, deia que no pensava perdre el temps i que s’estaria a l’altre cap d...

Tràiler L'esclau del Mercadal

Us convidem a veure el booktràiler de L'esclau del Mercadal , de Dolors Garcia i Cornellà, una obra ambientada en la Girona del segle XIV, en la qual un jove cristià, un altre de religió jueva i un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal , Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual. És doncs, una bona oportunitat per a ensenyar els joves el valor de l'amistat lluny de prejudicis.