Feliç 2010

Per un 2010 carregat de llibres i bones notícies

Herta Müller, una escriptora universal, ara en Bromera

Punxa damunt de la imatge per a vore el tràiler

Acabem l'any recordant-vos una de les darreres novetats més importants d'aquest 2009: la incorporació al nostre catàleg de les obres de Herta Müller, guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2009, que Bromera edita per primera vegada en la nostra llengua.

Els primers libres de l'autora en la col·lecció "L'Eclèctica" han sigut L'home és un gran faisà en el món i La bèstia del cor, i estem enllestint els nous títols que acollirà la col·lecció, previstos per a la primavera: En terres baixes i Tot el que tinc ho duc amb mi.

Trobareu més informació, així com el discurs que va pronunciar l'autora en rebre el Nobel, en l'especial que hem preparat en la nostra web.

Bon Nadal

Passem per un moment difícil a Bromera, després de la mort inesperada del nostre company i amic Enric Solbes, artista responsable de la imatge de l’editorial.
No obstant això, no volem deixar de desitjar-vos un Bon Nadal i, sobretot, un any 2010 millor que el 2009. Precisament ho fem amb un treball d’Enric, ja que la nostra felicitació d’enguany estava il·lustrada (com tantes altres coses) amb un dibuix seu.

En record d'Enric Solbes

Articles a El País del crític Bernat Montagut i Ignacio Zafra i de l'escriptor
Josep Franco a El Levante-EMV

Article d'Antoni Furió a Levante-EMV

Article de Josep Gregori a Levante-EMV

Bloc de Juli Peretó

Web d'Andreu Sotorra

Bloc de Bernat Gutiérrez

Per a Enric Solbes

Pràcticament tota la premsa s'ha fet resó de la mort del nostre company Enric Solbes. A més, Levante-EMV en la seua edició de la Ribera, ha publicat la darrera entrevista que va concedir l'artista. Solbes, sempre tan discret i reservat, ha estat hui, malauradament, una de les notícies del dia. La quantitat de mostres de condol rebudes són una mostra de l'afecte que va saber crear amb el seu tarannà, un afecte que tots trobarem a faltar.

El País
El Mundo
ADN
PICA'M
Vilaweb
Europa Press
Las Províncias
Abc
20 minutos

Mor l'artista Enric Solbes

Enric Solbes, responsable de la imatge gràfica de Bromera, ha mort aquest 20 de desembre. Pintor, il·lustrador i dissenyador de prestigi, amic i company estimat, Solbes deixa un gran buit en l’editorial. Incomptables cobertes, el logotip, el disseny de les revistes L’Illa i TXT, els tradicionals calendaris, les exposicions... són només una mostra del seu pas inesborrable per Bromera. Ens deixa per tant un llegat imprés sense el qual no es pot concebre l’editorial i, alhora, un fum de records com a artista encantador, peça clau en l’equip humà de Bromera que enyorarem profundament.
El soterrar serà aquest 21 de desembre a les 16 hores al Tanatori d’Alzira (carretera d’Albalat, s/n, Polígon Industrial de Carrefour).

Currículum
Enric Solbes (Alcoi, 1960-Alzira, 2009) va iniciar la seua activitat com a pintor fa 30 anys amb exposicions a la Casa de Cultura d’Alcoi i a la galeria L’Eixam de València. Al voltant de 1982 va fer les primeres incursions en els camps de la il·lustració i el cartell. També va treballar per a l’agència de publicitat Tangram i, després de finalitzar els estudis, va col·laborar com a gravador amb el pintor i escultor Manuel Boix entre el 1985 i el 1987.
L’últim roder, de Josep Franco, va ser un dels primers treballs com a il·lustrador per a Bromera, editorial amb la qual ha mantingut un estret lligam professional des de llavors. Cap a finals de la dècada dels 80, inicia també la seua col·laboració amb l’actor, autor i director Carles Alberola i el productor Toni Benavent, que anys després fundaran la coneguda companyia Albena Teatre i de la qual Solbes es fa càrrec de la comunicació gràfica.
És autor d’un centenar de cartells anunciadors de distints certàmens de música, espectacles, campanyes institucionals, etc. Gran part d’aquesta producció està dedicada al llibre i, també, al teatre per a les companyies Albena Teatre i L’Horta Teatre. Els seus dibuixos han il·lustrat també llibres, calendaris, cartells, cobertes, publicitats i programes. D’aquests, cal destacar el calendari de Bromera, que s’ha publicat ininterrompudament des de 1992 i que també ho farà el 2010 amb alguns dels seus últims dibuixos. Així mateix, Solbes ha estat part fonamental en la imatge gràfica de l’editorial, dissenyant gran part de les col·leccions, les edicions especials, les cobertes de molts dels seus títols, la imatge de les revistes L’Illa i TXT o participant de manera directa en alguns dels títols com a il·lustrador, com és el cas de Rondalles valencianes, de Josep Franco, pel qual va rebre recentment el Premi al Millor Llibre Il·lustrat en valencià, atorgat per la Generalitat Valenciana.

La Casa de la Cultura d’Alzira acull des del passat 10 de desembre la seua darrera exposició després de catorze anys sense exposar material nou, Retrats de l’invisible, que es pot visitar fins al 10 de gener, i que, segons l’agenda, està programada en altres ciutats com ara Altea, Almussafes, Dénia i Alcoi, després d’haver passat també per l’Alcúdia, Sagunt o Requena.

Les facetes d'un Mira polièdric

Aquest cap de setmana l'espai Europa al dia del canal 24/9 emetrà un reportatge sobre els 400 anys de l'expulsió dels moriscos. Es per això que han entrevistat Joan Francesc Mira, autor de l'obra de gran format Vida i final dels moriscos valencians, un treball que posa a disposició del públic la perspectiva històrica d’un fet que la majoria de la societat desconeix. El reportatge s'emetrà hui a les 20.30 hores i demà dissabte i el diumenge.

La promulgació en 1609 del decret d’expulsió massiva de la població d’origen musulmà significava exiliar violentament, i de colp, una tercera part dels habitants del Regne de València. En cap altre territori tindria un efecte tan extens i profund. El nostre país ja no tornaria a ser el mateix, ni des del punt de vista nacional, ni religiós, ni cultural, ni lingüístic, ni d’ocupació del territori, ni de poblament o de producció agrària.

Joan Francesc Mira és també protagonista d'un dels articles publicats al sumplement literari Bellver, del Diari de Mallorca, en el qual es comenten les darreres novetats al voltant de l'autor. Una d'elles és Una biblioteca en el desert, el recull d'articles seleccionats per Joan Josep Isern. Si punxeu damunt la imatge podreu llegir l'article sencer sobre Mira, "qui ha acumulat cultura vastíssima escarpida a base de lectures i del fet de moure’s arreu del món com una baldufa amb una curiositat antropològica defecte d’ofici".

Burjassot, ciutat de les Sitges

Continuem parlat d'aquesta població de l'Horta Nord perquè el pròxim dimarts, 22 de desembre, es presenta l'obra Burjassot, un llibre de gran format, coordinat per Alfons Cervera. L'acte de presentació serà a les 19 hores, en la Sala d'Audiovisuals de la Casa de la Cultura de la ciutat.

Burjassot barreja la força visual de les imatges amb la força evocadora de la paraula per a descriure i apropar al lector una ciutat que respira història. Al llarg de les pàgines es descobreix la vila que s’amaga a l’ombra sàvia dels segles, de la ciutat que un dia va ser el graner de València i la que ha acollit i acull, amb els braços oberts, tots els qui s’acosten.

Ramon Guillem guanya el Premi VAE de Poesia

L'obra Abisme i Ocell, presentada sota pseudònim per Ramon Guillem, ha sigut la guanyadora de l'XI Premi VAE de Poesia. Aquest guardó està dotat amb 18.000 € per l'ajuntament de la localitat.

El poemari ha resultat el guardonat d'entre les 29 obres de gran qualitat que s'havien presentat a concurs, entre les quals cal destacar, per traspassar les nostres fronteres, un original procedent de Jerusalem (Israel). Abisme i Ocell es publicarà en la col·lecció «Bromera Poesia» i l'autor rebrà el premi el mes de març en un acte cultural que, com cada any, organitzaren l'Ajuntament de Burjassot i l'Institut Municipal de Cultura i Joventut.

De la seua banda, Joan Torró, amb l'obra Pluja a la mar, ha estat el guanyador del IV Premi VAE de Narrativa Científica de la Universitat de València Estudi General, dotat amb 6.000 €.

"Sóc perquè escric"

"A voltes m'he preguntat quan vaig començar a escriure i mai no he aconseguit esbrinar-ho. Finalment, he arribat a la conclusió que potser escric des de sempre, fins i tot abans de saber escriure. Escriure i ser jo són la mateixa cosa. De fet, sóc perquè escric. I això s'anomena escriptor".

Així explica Francesc Bodí el seu treball literari en un article publicat en la revista Caràcters, que obri un ampli reportatge sobre la seua trajectòria. Toni Cucarella, Ximo Espinós, M. Àngels Francés i Emili Morant "diseccionen" l'autor i la seua obra per acostar el lector un dels escriptors més destacats de la nostra literatura. "Un dels narradors més interessants de la seua generació", "un món narratiu personal, compromés amb el seu temps i la seua terra, i amb una incontestable qualitat literària" o "una trajectòria que sembla un mosaic de tonalitats vives i vàries que ens sorprén per la seua coherència arquitectònica", són algunes de les definicions que empren per a referir-se a Bodí.

Reconegut per crítica i públic, Francesc Bodí és, sens dubte, un referent indiscutible en la nostra literatura. Artesà de la paraula i capaç d'acostar-nos i captivar-nos per històries que tenen lloc en ambients llunyans o en indrets per tots nosaltres reconeixibles, ha aconseguit bastir una trajectòria sòlida, mereixedora dels premis més importants de les nostres lletres.

Ací us deixem el reportatge sencer. També podeu llegir fragments d'alguna de les seues obres com Havanera i El soroll de la resta, l'última que ha escrit.

El projecte ENCLAVE ja està en marxa

La Biblioteca Nacional d'Espanya juntament amb la Federació de Gremis d'Editors, ha iniciat l'aventura de la digitalització dels llibres a través del projecte ENCLAVE, subvencionat pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç amb 414.000 €.

Aquest matí la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha presentat aquest projecte d'investigació i innovació que oferirà un servei nou per als 700.000 visitants mensuals de la Biblioteca Digital Hispànica. Creada en gener de 2008 amb 10.000 títols, aquesta biblioteca digital preveu realitzar la digitalització de 200.000 llibres sota drets d'autor en els pròxims 3 anys, en part gràcies al suport d'una important empresa telefònica, que invertirà 10 milions d'euros en el projecte d'ací a 2012.

A la fi de 2009, la Biblioteca Digital Hispánica de la BNE haurà posat en línia 1.300 fragments de llibres (el 20% del text de cada obra) de les 90 editorials de l'Estat que han participat en aquesta primera fase. Cadascuna d'aquestes, entre les quals es troba Bromera, aportarà 20 títols que els usuaris podran consultar i comprar a través de canals de distribució digital. Des d'ací, podeu consultar el llistat complet dels llibres digitalitzats que ofereix la biblioteca fins ara.

Ja que les editorials participants són molt variades, la col·lecció digital acull una àmplia representació temàtica i idiomàtica. Un dels títols escollits per a la nostra llengua és Els sorolls humans, de Joan Francesc Mira, editat per Bromera en 1997. En la fitxa del llibre, l'usuari trobarà les dades blibiogràfiques, la imatge de la coberta, un resum, el sumari i un extracte de l'obra que li premetran valorar l'interés per l'obra.

Entrevista amb Vicent Borràs a Encontres

La setmana passada Ricard Bellveser va convidar Vicent Borràs al programa de Canal 9 Encontres, per a parlar del seu últim llibre, Lennon i Anna, Premi de Narrativa Ciutat de València. Després ser emés diversos dies durant la setmana, el programa ja està disponible en la secció a la carta de la web de RTVV. Si punxeu en la imatge següent i es poseu al voltant del minut 38', podreu veure l'entrevista en la qual Borràs explica alguns dels detalls de l'obra.

En l'especial dedicat a l'autor en la web de Bromera, podeu escoltar la banda sonora d'aquests relats: la música que va inspirar Borràs per a escriure'ls o algunes de les cançons que s'esmenten en els textos. A més, també podeu llegir un extracte de dos dels relats que formen el llibre i arrodonir la lectura amb la música seleccionada.

Més de 5 milions de solidaritat amb les malaties minoritàries

Ahir va tindre lloc la divuitena edició de "La Marató" dedicada enguany a les malalties minoritàries. Després de 15 hores i 30 minuts de programa, el marcador recollia l'extraordinària xifra de 5.516.492 d'euros recaptats. Però aquesta no és la xifra definitiva, encara es pot col·laborar fent donatius fins al 31 de gener de 2010 o comprant el llibre o el disc de "La Marató".

Precisament, aquest dimecres 16 de desembre, alguns dels autors que han participat de manera desinteressada en el Llibre de La Marató, signaran exemplars a la primera planta d'El Corte Inglés Portal de l'Àngel de Barcelona. Serà a partir de les 18,30 hores i hi participaran Màrius Serra, Jordi Sierra i Fabra, Rafael Vallbona i Eloi Vila.

Ací us deixem un fragment del relat escrit per Esperança Camps, amb el títol "Estimada Maria". Podeu consultar altres fragments si punxeu ací. Podeu llegir més sobre "La Marató de 2009" en el setmanari El demà i a la pàgina web de TV3.

"A poc a poc t’hauràs d’acostumar a la nova disposició dels mobles, a l’altura del llit, a la distància entre la taula i l’armari rober, a la disposició dels calaixos: el de la roba interior, el de les samarretes, el de les bruses, els pantalons i les faldes penjats al pany de la dreta, i les jaquetes i els jerseis de llana al de l’esquerra... És un esforç extraordinari que et demanam. No sé si tenim dret a fer-ho, però segur que te’n sortiràs com de cada repte que et proposes. Molt prest sabràs quina és la paret de la mar i quina és la de la muntanya. N’estic certa, Maria. Estic segura que recordes el blau de la mar embravida a l’hivern i el blau turquesa de la platja d’estiu. De tots els contes il•lustrats, els que fullejaves una vegada i una altra, amb una freqüència que a mi m’exasperava, eren els que tenien tots els blaus a les pàgines. Conta’m les sirenes, em deies.I els peixos. Peix, peix, repeties... Per això hem pintat de blau, Maria, per això. El mateix blau de les pintures de dit amb què t’embrutaves la roba.I també hi ha la muntanya a la teua nova cambra, filla. Ja no pots observar com volen les papallones com t’agradava fer quan eres petitona. O tal vegada sí que volen encara dins de tu, les papallones de colors. Tal vegada, quan les veus, rius. "

Enric Solbes presenta "Retrats de l'invisible"

Enric Solbes inaugura aquesta vesprada l’exposició de pintures Retrats de l’invisible a la Casa de Cultura d’Alzira, una mostra del seu treball que es podrà visitar fins al 10 de gener de 2010 i que ja ha estat en altres poblacions com l’Alcúdia, Sagunt i Requena. Durant el 2010 es podrà contemplar també a Altea, Almussafes, Dénia i Alcoi.

Retrats de l’invisible està constituïda per unes vint teles de mitjà i gran format, on es representen els personatges de rostres anònims que ens recorden a alguns dels seus cartells, calendaris, cobertes, etc. Ara es poden veure com a una col·lecció pictòrica que arreplega la seua producció més recent. La seua proposta plàstica es gesta a partir de les noves tendències del realisme dels anys seixanta i setanta, i evoluciona cap a una figuració estilitzada, en ocasions també simbolista, molt personal.

També està disponible un reportatge fotogràfic sobre el periple d'aquesta exposició itinerant en Flickr. En aquest àlbum, l'artista va incloent algunes fotografies de cadascuna de les sales i ciutats que visita. Podeu cercar-lo tant per «Retrats de l'invisible» com per «Enric Solbes». També podeu trobar més informació al bloc El seis doble.

Una de les darreres obres de l'autor a Bromera, guardonada com el Millor Llibre en Valencià Il·lustrat de 2009, és Rondalles valencianes. Aquesta publicació recull nou rondalles escrites per l'escriptor suecà, Josep Franco, i estan il·lustrades, per Enric Solbes, amb seixanta dibuixos en color. Una de les il·lustracions d'aquest llibre és la imatge de la targeta de Nadal que hem preparat.

No hi falteu!

Herta Müller ja parla la nostra llengua

© The Nobel Foundation 2009
Diploma del Premi Nobel de Literatura

Herta Müller ja ha rebut la medalla i el diploma del Premi Nobel de Literatura 2009. Ha sigut a Oslo, durant la cerimonia que ha concedit el Premi Nobel de la Pau al president dels EEUU, Barack Obama. Com ja comentàvem ahir, amb motiu d'aquest lliurament, Bromera ha llançat els dos primers títols de l'autora en la nostra llengua: L'home és un gran faisà en el món i La bèstia del cor. Ambdós títols són ben representatius de la literatura de Müller que «dibuixa els paisatges dels desposseïts amb la concentració de la poesia i l’objectivitat de la prosa», segons va afirmar el portaveu de l’acadèmia en anunciar el guardó el passat mes d’octubre.

Herta Müller, com molts guardonats amb el Premi Nobel, signant una cadira
del Fafé Satir al Museu Nobel a Estocolm, el 6 de desembre de 2009

A és, per a la primavera de 2010, ja estem preparant l’edició de dues obres més de Müller: En terres baixes i Atemschaukel (títol encara pendent de traducció), considerada per la crítica internacional l’obra més poderosa de l’autora.

Us passem alguns enllaços als articles que ha publicat la premsa al voltant de la notícia. Si punxeu ací, també podeu llegir el discurs que ha pronunciat el professor Anders Olsson, membre de l'Acadèmia Sueca, en presentar el Premi Nobel de Literatura

EUROPA PRESS

DIARIO CRÍTICO CV

SECCIÓ LECTURÀLIA A "EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO" , de Màrius Serra (Àudio i resum)

Herta Müller en la nostra llengua

Ja estan disponibles a les llibreries les dues primeres obres en la nostra llengua de Herta Müller, Premi Nobel de Literatura 2009. Es tracta de L’home és un gran faisà en el món i La bèstia del cor, que Bromera ha publicat en la col·lecció «L’Eclèctica» coincidint amb la concessió del guardó que l’escriptora d’origen romanés rebrà demà a la seu de l’Acadèmia Sueca.

L’escriptora germanoromanesa va pronunciar ahir a Estocolm el discurs previ a la recepció del premi, en el qual va recordar les víctimes de totes les dictadures mitjançant la seua història i la de la seua família. «Tens un mocador?, em preguntava ma mare cada matí a la porta de casa». D’aquesta manera començava el text que va llegir Müller i que va servir a l’autora per a formar un collage d’experiències humanes marcades per les dictadures del segle xx. Així, amb una sola paraula carregada de simbolisme, mocador, va concloure també fent una reflexió amarga sobre la condició humana: «Pot ser que, des de sempre, la pregunta pel mocador no faça referència en absolut a aquest, sinó a l’extrema soledat de l’èsser humà».

«Els objectes no saben del seu propi material, els gestos no saben de sentiments i les paraules no saben les boques que les parlen. Però per a estar segurs de la nostra existència, necessitem els objectes, els gestos i les paraules. Com més paraules ens permeten emprar, més lliures ens tornem», va afegir l'autora referint-se al seu instrument de treball, la paraula. Aquesta, que li va ser negada a Romania, esdevé un instrument poderós en la seua obra, amb peces com L’home és un gran faisà en el món o La bèstia del cor, ambdues, exemple de la seua qualitat literària de Müller per la vivor de les imatges que empra, el ritme i la modulació de la prosa.

Punxant ací, podeu llegir el discurs sencer que Herta Müller va pronunciar dilluns en l'Academia Sueca i que demà tornarà a llegir a Oslo, amb el títol «Cada paraula sap alguna cosa sobre el cercle viciós».

Els XXVII Premis Literaris Ciutat de València ja tenen guanyadors

El periodista i sociòleg Toni Mollà ha sigut el guardonat amb el Premi Constantí Llombart de Narrativa per Més enllà de San Francisco, un llibre de viatges sobre Califòrnia, amb la campanya electoral d’Obama com a rerefons, i amb el qual l'autor ha volgut aventurar-se «pel camí de les costures i les fronteres literàries creatives i difuses». Amb aquest periple, Mollà s’allunya de les grans metròpolis i s’endinsa en el cor més profund de l’oest americà. En el llibre conta també com els ciutadans es van imbuir de l’esperit de canvi encarnat pel futur president.

En poesia, Juli Capilla ha estat el guardonat amb el Premi Roís de Corella de Poesia pel poemari Raspall. Amb aquesta obra, el poeta fa balanç de la seua infantesa i joventut, des de la constatació nostàlgica que aquell va ser un període feliç i des de l’exaltació d’un món ja perdut i irrecuperable. «Raspall és –segons ha confessat Juli Capilla– un llibre important per a mi, una exaltació de la vida senzilla, rural, de l’esport de la pilota valenciana, símbol i metàfora alhora de la meua trajectòria vital i de la nostra idiosincràsia com a poble.»

Per últim, el Premi de Teatre Eduard Escalante ha estat declarat desert, mentre que en castellà, el premi de narrativa l’ha guanyat Daniel Juan de Marco; el de poesia, Sergio Arlandis; el d’assaig, Daniel Tubau, i el de teatre, Marisa Esteban.

Prop de Nadal

Ja estem en desembre, ja ha vingut el fred i quasi més que cap altra cosa, els anuncis de la tele ja ens conviden a preparar el Nadal. Una de les tradicions més arrelades és la d'enviar les postals nadalenques que, adaptades a les noves tendencies que marca l'imperi de la tecnologia, s'han convertit en felicitacions via e-mail. Hi ha per a tots els gustos, maneres i propòsits.

Ací us deixem la nostra, per a enviar a tots els qui voleu felicitar aquestes festes, personalitzada amb el vostre nom i text. Vinga, que després cal triar els regals! (També trobareu ja en aquest enllaç algunes propostes que segur que triomfen).

Un llibre apassionant i apassionat

"El 1609 es va promulgar el decret d’expulsió massiva de la població d’origen musulmà, convertida a la força durant la guerra de les Germanies. Aquesta ordre significava exiliar violentament, i de colp, una tercera part dels habitants del Regne de València. En cap altre territori tindria un efecte tan extens i profund. El nostre país ja no tornaria a ser el mateix, ni des del punt de vista nacional, ni religiós, ni cultural, ni lingüístic, ni d’ocupació del territori, ni de poblament o de producció agrària. La crisi en què es va veure sumit el país no es va superar del tot fins quasi un segle després".

Aquest és un extracte de l'obra Vida i final dels moriscos valencians, de Joan Francesc Mira, el darrer volum de gran format de la col·lecció "Grans Obres" de Bromera. Es tracta d'un llibre, com diu la revista Qué leer en el seu últim número, "lujosamente editado, donde el autor traza una exhaustiva panorámica de la Valencia medieval y centra su mirada en la prolongada estancia de los moriscos en el reino hasta su expulsión en 1609". I afegeix: "un libro apasionante y apasionado".

Sens dubte, estem davant d'un text de lectura imprescindible, ara que fa quatre segles d’aquells fets determinants, que ens arriba de la mà d'un dels referents més destacats del nostre panorama literari. Trobareu més informació sobre l'obra punxant ací.