"Històries del paradís" continua el seu camí

Històries del paradís, el llibre de relats de Xavi Sarrià, continua despertant interés molts mesos després de la seua publicació. Bon exemple d'açò és la presentació que va tindre lloc ahir a la Llibreria Robafaves de Mataró amb molt èxit i les crítiques que segueix suscitant, com la que escriu l'editor i escriptor Manel Alonso en el seu bloc Els papers de Can Perla.

Alonso afirma que "les vint-i-dues narracions d’Històries del paradís conformen un viatge geogràfic, ja que els diversos escenaris i situacions recorren tots els continents, però també és un viatge a l’infern que és entre i en nosaltres".

Com ja sabeu, el cantant d'Obrint Pas, va debutar literàriament amb aquest recull de relats breus marcats per un fort compromís social. Si encara no s'heu capbussat en aquestes històries, aprofiteu l'oportunitat i llegiu Por. També podeu consultar el web especial del llibre on trobareu una entrevista amb Sarrià, imatges per a descarregar, les opinions sobre l'obra...

"Lennon i Anna" viatja a Lituània

L’autor Vicent Borràs participa des de hui dimarts 27 d’octubre en la cinquena edició del Festival Europeu de Literatura de Šiiauliai amb el seu llibre de relats Lennon i Anna, guardonat amb el Premi Costantí Llombart de Narrativa Ciutat de València. Aquesta ciutat del nord de Lituània és un dels principals centres culturals del país, amb nombrosos esdeveniments originals i atractius.

The European literary days és un festival de narrativa amb una trajectòria reconeguda que apropa al públic el treball d’autors procedents de Lituània i d’altres països europeus. Els autors convidats al Festival llegiran fragments de les seues darreres obres en la llengüa original, que els espectadors escoltaran després en la traducció al lituà i podran llegir en el llibret publicat pels organitzadors. Juntament amb Vicent Borràs, participen en aquestes lectures a Šiiauliai i a Vilnius, la capital del país, l’autora Sílvia Alcántara (Olor de colònia) i l’autor basc Unai Elorriaga (Premi Nacional de Narrativa per Un tranvía en SP).

A més, divendres passat va tindre lloc la presentació de Lennon i Anna a Algemesí, el poble de Vicent Borràs, en un acte concorregut que també va comptar amb la presència d'amics músics de l'autor que amenitzaren l'acte i que aconseguiren donar-li un punt molt especial. L'última presentació tindrà lloc el 13 de novembre al Conservatori Professional de Música de Torrent (consulteu totes les dades en la nostra agenda).

Aproximacions a Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira és hui en dia un referent indiscutible de les nostres lletres, tant per les seues obres, distingides amb nombrosos guardons de prestigi, com pels seus escrits a la premsa, espill del pensament d'un dels intel·lectuals més destacats dels nostres dies i exemple de la seua prosa rica i elegant. Bona mostra de tot açò són els articles i comentaris que naixen al voltant dels seus escrits. Us passem una mostra:

L'escriptor i crític Vicent Usó ha publicat recentment en el seu bloc (El rastre de Clarisse) un apunt al voltant de tres llibres que aprofundeixen en l'obra de Mira. Un d'ells és Una biblioteca en el desert, el recull d'articles que Joan Josep Isern ha seleccionat i publicat per temes per a la col·lecció "Els nostres autors" de Bromera. D'aquest llibre, Usó elogia les "set parts que acullen una xicoteta mostra -molt selecta, això sí- dels nombrosos diminuts assaigs en què Mira ha anat diseminant les seues reflexions sobre el món que ens ha tocat viure". Es tracta, afegeix, de "xicotetes joies literàries, escrites amb la prosa pulcra i expressiva que caracteritza l'escriptura de Mira".

Aquesta prosa pulcra serveix com a exemple també d'algun dels mots que cada dia ens ofereix el portal Rodamots, com són els casos de les paraules obnubilar, esclarissat,-ada o de la locució de pèl en pèl, extrets del mateix recull Una biblioteca en el desert.

D'ací poc, en uns dies, Joan Francesc Mira tornarà a ser notícia per la publicació de l'obra de gran format Vida i final dels moriscos valencians, publicada per Bromera (ja està en marxa la prevenda), en la qual l'autor ens acosta un fet que ha marcat la nostra història com a poble, l'expulsió dels moriscos ara fa 400 anys.

Una nova oportunitat per acostar-se al treball d'aquest autor imprescindible.

Silvestre Vilaplana guanya el Premi Blai Bellver de Xàtiva

(Trobareu més informació i la galeria fotogràfica de l'acte en Portal de Xàtiva)

Ahir es va donar a conéixer el veredicte de la XIX edició dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva en un acte que va tindre lloc a l'antic convent de Sant Domènech de la capital de la Costera.

Silvestre Vilaplana ha sigut el guanyador del Premi Blai Bellver de Narrativa amb L'estany de foc, el relat d'un dels episodis més sagnants de la Inquisició a les nostres terres. L’últim exemplar d’un llibre prohibit desencadenarà la persecució més gran feta mai contra una obra escrita i els seus posseïdors. Vilaplana és autor de la novel·la Les cendres del cavaller, la primera biografia novel·lada de Joanot Martorell, per la qual va ser guardonat amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira i va rebre després el Premi de la Crítica Serra d’Or. És també un autor reeixit dins l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, amb èxits com Els dimonis de Pandora. Bromera publicarà L'estany de foc en la col·lecció "L'Eclèctica".

Per la seua banda, la poetessa M. Carme Arnau és la guanyadora del Premi Ibn Hazm de Poesia amb l'obra Itinerari de tendresa, un cant a la tendresa, a la capacitat de donar tot allò que tenim de positiu dins nostre. Hi ha també, el camí vital recorregut, les hores passades, el compromís posat al paisatge, a l’horta, al respecte i a l’estima a tot allò que ha format part de la nostra mirada. L'autora compta amb una obra poètica sòlida i important al seu darrere, per la qual ha rebut importants guardons. Col·labora en diverses revistes literàries i pertany al cercle poètic «Argila de l’Aire». Itinerari de tendresa es publicarà en la col·lecció "Bromera Poesia".

Abans de conéixer el veredicte es van presentar les obres guanyadores de l'edició anterior dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva: L'abellerol mort, de Vicent Josep Escartí i Homèrides, de Vicent Penya.

Hui es lliuren els Premis Literaris Ciutat de Xàtiva

Aquesta vesprada es lliuren els Premis Literaris Ciutat de Xàtiva en un acte que tindrà lloc a les 20.30 hores a l’antic convent de Sant Domènech de Xàtiva, on també es presentaran les obres guanyadores de l’edició anterior: L’abellerol mort, de Vicent Josep Escartí, i Homèrides, de Vicent Penya.

Publicada en la col·lecció «L’Eclèctica» de Bromera, L’abellerol mort, destaca per l’expressivitat i la riquesa del llenguatge emprat i per una acurada ambientació històrica que denoten una tasca de documentació molt important i el bagatge de coneixements excepcional sobre l’època per part de Vicent Josep Escartí.

La novel·la arribarà a les llibreries al llarg dels pròxims dies. A més, els lectors estan convidats a diverses presentacions literàries: a Xàtiva el pròxim 29 d’octubre, a la Llibreria La Costera; el 5 de novembre, a la Casa del Llibre de València, i el 27 del mateix mes, al Casino Lliberal d’Algemesí. La informació completa sobre aquests actes està disponible en l’agenda de la web de Bromera.

Per la seua banda, Homèrides, de Vicent Penya, publicat en la col·lecció «Bromera Poesia», es recrea en el mite d’Ulisses. Amb un estil irònic i alhora reflexiu, l’obra aborda qüestions com la memòria i l’oblit, la mort i l’angoixa vital o el problema de la inevitable feixuguesa del pas del temps. Vicent Penya és director de la revista L’Aljamia, a més d’autor d’altres poemaris i alguns títols adreçats als infants.

Demà podrem anunciar els guanyadors d'aquesta XXIX edició dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva, en les modalitats de narrativa, poesia i assaig, dotats respectivament amb 10.000€, 4.000€ i 5.000€.

El llibre signat per Josh Bazell té guanyador

Recordeu aquesta imatge? Doncs bé. Ja podem desvelar el nom del guanyador del concurs que Bromera ha posat en marxa des del Facebook al voltant d'Esquivant la mort, la sorpresa literària d'aquesta tardor, que ens arriba després del seu extraordinari èxit als EUA. Es tracta de Carlos Català Lopez, veí de Mislata, que en breu rebrà l'exemplar del llibre signat per Josh Bazell, l'autor d'aquest thriller hilarant i descarat, protagonitzat per Peter Brown, un metge resident vinculat en el passat a la màfia que ara torna per a ajustar comptes. Un argument que pot ser ens sone però que sota la ploma de Bazell esdevé imprevisible i impactant.

Per a obtenir aquest exemplar, només calia llegir el capítol del llibre descarregable des de la nostra web i respondre correctament a la pregunta: Quin és el nom del pacient que reconeix Peter Brown amb el malnom de Bearclaw i descobreix així el passat mafiós del doctor? Estem parlant de Nicholas LoBrutto, com molt bé ha descobert Carlos, el personatge que desencadenarà la frenètica persecució que viu Peter Brown en només 24 hores.

Recordem que Bazell està preparant la segona part que es preveu més intensa que la primera. Us anirem avançant novetats. De tota manera, pot ser abans li posem cara a Brown en la gran pantalla ja que Leonardo Dicaprio produirà l'adaptació cinematogràfica de la novel·la.

A tots els qui heu participat, moltes gràcies per seguir-nos. Seguirem llançant propostes des del Facebook i des del nostre bloc.

"El col·leccionista de fades" continua fent camí

80 grams és un bloc literari molt interessant que ofereix diverses propostes per a tots els qui gaudim llegint. D'aquesta manera, podem trobar suggeriments, comentaris de les obres més actuals, un espai per als relats escrits per l'autora (la periodista i escriptora Laura Garcia), així com concursos de microrelats i ràquings que incentiven la participació dels lectors.

Un d'aquests últims és el rànquing d'estiu de 80 grams en el qual trobem en la tercera posició El col·leccionista de fades, de Josep Ballester, Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, que es descriu com "una novel·la gairebé lírica, en què la prosa es converteix sovint en poesia".

Si voleu fer un tast, podeu llegir el pròleg i algun fragment d'aquest relat ambientat en l'Anglaterra victoriana, que té com a protagonista un autor conegut per la seua obra dedidaca als infants.

Nou dispositiu per a llibres electrònics

El TN Vespre de TV3 d'ahir dilluns 19 d'octubre va fer referència al llançament al mercat espanyol del dispositiu Kindle. Aquest lector d'Amazon és el més venut al món però solament permet l'accés als llibres que la llibreria virtual ofereix, és a dir, res en català i molt poc en castellà.

Per a valorar aquest nou paradigma que encara presenta moltes incògnites, s'ha entrevistat Enric Faura, director d'Edi.cat que planteja un escenari híbrid en el qual conviuran el llibre en paper i l'electrònic. Aquesta plataforma -formada per Bromera, Angle i Cossetània- és una de les primeres aliances que ha ofert llibres electrònics en la nostra llengua.

Tot i que encara queda molt per concretar, el que està clar és que l'e-book ha arribat per a quedar-se (com es diu a la notícia) i es preveu que els lectors siguen el regal estrella d'aquest Nadal.

Merescut reconeixement a Enric Lluch

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la Muixerola 2009, les primeres jornades culturals organitzades per la Nova Muixeranga d'Algemesí. Dins d'aquestes jornades va tindre lloc un emotiu homentatge a Enric Lluch, que va incloure la representació de la seua obra de teatre L'àngel propulsat i el dimoni emplomat, a càrrec dels xiquets de la Nova, a més dels parlaments de Vicent Borràs i Josep Millo, entre d'altres.

Enric Lluch es va mostrar molt sorprés i agraït davant totes les mostres d'afecte perquè desconeixia que l'acte fora d'homenatge, ja que els organitzadors soles li havien transmés que es tractava d'un acte al voltant dels seus llibres. Els seus companys i amics, Borràs i Millo, destacaren la calidesa de Lluch, el seu sentit de l'humor i la capacitat que té per arribar al públic més jove amb el seu estil inconfusible.

Tot plegat, un acte en el qual els molts assistents, demostraren l'afecte que senten cap a aquest escriptor, autor d'una prolífica i reconeguda obra.

Ací us deixem algunes imatges.

"Lennon i Anna" rep una calorosa acollida a Alginet

Divendres passat es va presentar a Alginet Lennon i Anna, de Vicent Borràs. Urbà Lozano (podeu llegir l'apunt que ha publicat al seu bloc) va ser l'encarregat de presentar al nombrós públic assistent aquest darrer Premi de Narrativa Ciutat de València que suposa el retorn de Borràs als seus inicis literàris, amb els relats i amb la música dels Beatles que acompanyaren també les seues primeres incursions en el món de la literatura.

Urbà va ser qui, amb el seu parlament, va dotar l'acte de calidesa i reconeixement per a Vicent i la seua obra, destacant alguns fragments que demostren la mestria d'aquest autor d'Algemesí. Per la seua banda, Vicent va explicar alguns detalls sobre com va veure la llum l'obra, que inicialment formava part d'una de les seues primeres obres, Els silencis de Marc, fins que poc a poc, els relats van anar agafant entitat pròpia.

Vos passem algunes imatges de la presentació i us recordem que aquest divendres tindrà lloc la presentació de Lennon i Anna a Algemesí. Consulteu l'agenda per tenir totes les dades.

L'encís d'una ciutat, pont de dues cultures

El Cultural, el suplement del diari El Mundo, s'ha fet ressó també de la publicació de la nova novel·la d'Orhan Pamuk després de la concessió del Nobel, El museu de la innocència. "Pamuk organiza esta novela en ochenta y tres capítulos, casi todos breves, que hacen la lectura amena y profunda."

Així qualifica el suplement aquesta narració a mig camí entre Orient i Occident, com la mateixa Istanbul, ciutat en la qual se situa l'acció i que esdevé un personatge més en la novel·la. Les aromes, la història, l'ànima i l'encís d'aquesta ciutat indescriptible recorren la narració a través de l'amor que el protagonista, Kemal, dedica a la seua estimada Füsun.

Pamuk ens ofereix la possibilitat d'encetar un viatge inoblidable amb El museu de la innocència. Per a fer-ne un tast, us convidem a llegir el primer capítol de l'obra.

Una nova edició

¿Quién mató a Eva? és el títol amb el qual s'ha publicat la versió en castellà d'El cas Torreforta, de Manel Joan i Arinyó publicat l'any 2000 a la col·lecció "L'Eclèctica".

Amb una ambientació urbana i una intriga ben travada, El cas Torreforta parteix de la nostra realitat quotidiana per endinsar-nos en un món obscur i desconegut. Com tantes altres nits de dissabte, les joves Sandra, Lorena i Eva, del barri tarragoní de Torreforta, van de festa a una discoteca. No tornaran mai més amb vida. Als pocs dies apareix el primer cadàver, i Hèctor, el principal sospitós de l’assassinat, ingressa en presó. Passats uns anys, es recuperen els cossos de les altres dues amigues i el cas torna a obrir-se. És aleshores quan Roger, antic nuvi d’Eva, inicia, amb altres periodistes de TV7, una perillosa investigació que pren un rumb totalment nou amb el descobriment de detalls esfereïdors.

Manel Joan i Arinyó (Cullera, 1956) ha correat, entre d'altres, el gènere políciac, l'eròtic i el memorialístic, a més de les novel·les d'humor. Guardonat amb destacats premis, és especialista en llegendes urbanes.

Univers catòdic

El periodista Emili Piera ha publicat un article en la secció d'opinió del Levante-EMV al voltant de la presentació de Quina televisió pública?, publicat recentment per Bromera en la col·lecció "Graella"del també periodista i sociòleg Toni Mollà. En un moment polític prou alterat a les nostres terres, Piera s'acosta a aquesta obra fent una anàlisi concisa del seu plantejament alhora que la fa de la situació de l'espai catòdic públic que tenim, o no, en tot l'àmbit estatal.

Toni Mollà aposta en Quina televisió pública? per un nou model de gestió del sector públic de la televisió per tal que s’adeqüe a les noves exigències i oportunitats del sector. Mollà estableix el seus plantejaments atenent factors com la globalització o el concepte de servei públic, o qüestions més pròximes com el paper del valencià en una televisió cada vegada més desarrelada, les temptacions de la classe política per manipular la televisió, l’absència d’un consell audiovisual que regule els mitjans valencians o el 20é aniversari de Canal 9, on l’autor treballa des de la seua creació.

Ja tenim la guanyadora per a nadar amb taurons!

Ja tenim guanyador per al concurs d'Esquivant la mort que permet nadar entre taurons. En concret, guanyadora, perquè Margarida Molinet Bret, de Figueres, és qui viurà aquesta experiència tan intensa com la novel·la, descarregant bona cosa d'adrenalina com ho fa el protagonista, Peter Brown.

Moltes gràcies a tots els qui heu participat en el concurs, la vostra col·laboració ens esperona a seguir plantejant noves iniciatives.

Per a tots, esperem que gaudiu de la lectura d'aquest thriller hilarant protagonitzat per un metge resident amb un passat mafiós. Una lectura absorbent, divertida i frenètica que no us deixarà indiferents. Per a qui no conega encara a Peter Brown, us convidem novament a llegir un fragment del llibre. No us decebrà!

Entres els més venuts

El museu de la innocència ha entrat ja en les llistes dels més venuts, poc més d'una setmana després d'arribar a les llibreries. L'obra ha generat gran expectació per ser la primera novel·la publicada per Orhan Pamuk després de la concessió del Nobel.

Pamuk ha treballat en aquesta obra al voltant de 7 anys durant els quals ha anat recollint diferents objectes als rastres i basars d'arreu del món que li han servit per a inspirar-se a l'hora d'escriure El museu de la innocència. Precisament, l'autor té previst reunir-los tots per a obrir un espai real per al Museu de la innocència, que s'ubicarà a Çukurcuma, una zona de mansions antigues i antiquaris en la part europea d’Istanbul, i un dels llocs on transcorre la novel·la. Per a saber més al voltant de l'obra i l'autor, podeu visitar l'especial de la nostra web punxant ací.

Us convidem a una visita inoblidable per un amor i una ciutat de bellesa indescriptible.

Comença el cicle de Conferències dels Ciutat d'Alzira

Ahir es va donar el tret d'eixida al Cicle de Conferències dels Premis Ciutat d'Alzira amb molt d'èxit. Un centenar de persones assistiren a l'acte d'inauguració i a la primera de les conferències "En mans de Darwin: per què l'evolució és certa i per què ens ha d'importar", a càrrec de Juli Peretó.

L'investigador alzireny va aconseguir acostar als assistents un perfil de Darwin ben interessant, barrejant aspectes humans i científics, i trencant determinats mites que l’han desfigurat al llarg dels anys. Estudiant mediocre de família benestant, apassionat col·leccionista d’escarabats, pare de família nombrosa, experimentador malaltís… són algunes pinzellades que ens van aproximar a Darwin com a figura del passat però alhora de gran actualitat, ja que les seues teories sobre l’evolució continuen vigents i resulten de molta utilitat per a interpretar qüestions que ocupen titulars de la premsa, com ara la grip A.

El científic Juli Peretó com a conferenciant, Carlos Correal, regidor de cultura d’Alzira, Esteban Morcillo, vicerector de la UV, i Josep Antoni Fluixà, director de la Fundació Bromera, van ser els encarregats d’inaugurar el Cicle de conferències.

El ressò cultural dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira sempre atrau als mitjans de comunicació, que són fidels, any rere any, amb la seua cita amb les conferències.

Un centenar de persones van acudir a la Casa de la cultura d’Alzira per a descobrir Darwin.

Demà dijous tindrà lloc la segona de les conferències amb el títol "De com Darwin arribà a València", a càrrec del doctor en ciències biològiques Jesús I. Català, en la qual ens explicarà per què València va ser un dels centres més actius pel que fa a la difusió de l'evolucionisme a l'Estat espanyol.

Joan Francesc Mira, Lluís-Antón Baulenas, Alicia Giménez-Barlett o Juan Carlos Galbis, són alguns dels conferenciants que participaran en el cicle durant les properes setmanes, fins al 13 de novembre que es celebrarà el tradicional sopar de lliurament dels premis. Podeu consultar el programa d'actes, feu clic ací.

Naix la Muixerola

La Nova Muixeranga d'Algemesí engega aquest cap de setmana les I Jornades Culturals anomenades Muixerola 2009. Entre les activitats que tindran lloc en aquestes jornades, trobem l'acte dedicat a l'obra d'Enric Lluch, autor d'Algemesí i un dels més prolífics i coneguts de la nostra geografia. Dedicat a la literatura infantil i juvenil des de fa anys, la seua obra ha rebut diversos guardons de prestigi i sempre gaudeix de gran acceptació entre els més joves pel seu estil divertit, enginyós i proper. Podeu trobar part de la seua extensa obra publicada per Bromera ací.

A més, en aquesta primera Muixerola podrem gaudir de les actuacions teatrals a càrrec dels xiquets de la colla, els acudits del contacontes Llorenç Giménez, així com dels Correfocs, els concerts musicals i els tallers per als més menuts.

Tot açò des d'aquest dijous, 15 d'octubre, fins al diumenge 18, als voltants de la seu de la Nova Muixeranga (c/Nou del Convent, 59). Trobareu tota la informació d'aquestes primers Jornades culturals al web de la Nova.

Visita l'excepcional Museu de la innocència

El museu de la innocència és el primer llibre de l'escriptor turc Orhan Pamuk després d'haver guanyat el Premi Nobel de Literatura el 2006. L'obra, editada per Bromera recentment en la col·lecció "L'Eclèctica", és un excepcional viatge per l'Istanbul dels darrers trenta anys, a través de l'amor a una jove d'increïble bellesa.

La impressionant recreació de l’Istanbul dels setanta, des dels barris burgesos al món del cinema, de les vil·les d’estiueig a la vora del Bòsfor als barris populars, fa de la novel·la un magnífic escenari de les contradiccions entre el primer i el tercer món dins d’un mateix país. A més, el llibre relata l’extraordinària història d’amor d’una parella extraordinària. A partir de la trama romàntica, Pamuk realitza també una crítica plena de tendresa de l’experiència amorosa com una possessió, i reivindica la força de les dones per a acabar amb el seu paper d’objectes.

El Periódico ha qualificat l'obra de sorpresa, tot i l'expectació que ha generat en ser el primer títol de Pamuk després de la concessió del Nobel. A més, afegeix: "reconstrueix la vida d'Istanbul en l'últim terç dels segle XX amb gran eficàcia; la ciutat i la gent respiren en totes les pàgines de la novel·la.

Us convidem a visitar aquest excepcional museu llegint un fragment de l'obra. Més informació, en www.bromera.com.